Vaig néixer trepitjant l’escenari de l’Orfeó Vigatà. El pare ja hi feia teatre i la mare estava sempre entre bambalines, cosint o planxant vestuari. Els meus millors records de petit són els de passejar-me per tots els racons d’aquell vell teatre. Allà hi vaig fer els meus grans amics i hi va néixer la meva vocació, que amb els anys es convertiria en la meva professió. Més endavant vam passar a Ventall Teatre i actualment Etcètera Teatre, companyia amateur Vigatana.

Quan tenia uns setze anys el pare em va demanar que l’ajudés a portar el taller de teatre que feia per nens i nenes en una escola de Vic. Al cap d’un temps ja el portava jo sol. Des de llavors no he parat! Escoles, instituts, grups de nens, de joves, d’adults, tallers de comunicació per empreses, un Casal de Teatre als Estius… El teatre com a eina pedagògica, com a instrument. No tant per formar actors i actrius, sinó per aprendre d’un mateix i dels altres, per comunicar i escoltar, per créixer personalment. I tot això sense deixar mai de formar-me i aprendre sempre que puc i la feina em deixa!

Un dia, novament el pare, em parla d’un concurs de monòlegs. M’hi presento i vaig tenir la sort de guanyar-lo. I com els bons músics va començar la meva carrera “en solitari”. Un bon número de premis en concursos de monòlegs al llarg de tots aquests anys i dos espectacles en solitari on sóc, indiscutiblement, el millor actor a escena!

Però tant xerrar sol cansa! O sigui que amb un bon amic, en Lluís Bové, varem crear l’any 2012 la Companyia Còmica l’Ou Cost de teatre gestual. I vàrem descobrir que calladets i amb humor, podem parlar de coses molt serioses.

Al costat de tot això, actualment formo part de Titelles Naip, Companyia amb més de 50 anys d’experiència, he fet la direcció escènica d’un grapat d’espectacles teatrals i, quan tinc una estona,  oficio Cerimònies Civils cerimònies civils personalitzades.

Continuarem trepitjant escenaris!